GUISAT DOLÇ DE CIGRONS

 

INGREDIENTS:

1 got de cigrons, remullats durant 8h. o tota la nit anterior

1 ceba a mitges llunes

1 got de carabassa a daus

1 tira d’ alga kombu* remullada 30min. en 1 got d’aigua

1 fulla de llorer

3-4 c.s. de Oli d’oliva

Sal Marina

1 c.s. Muji Miso*

 

 

 

PREPARACIÓ:

Tirem l’aigua dels cigrons i els posem en una olla amb la kombu (l’aigua del remull de l’alga inclosa).

Els cobrim amb aigua que sobrepassi dos dits els seu volum i ho portem a ebullició, destapats i amb el foc alt. Els deixem bullir 10 minuts, retriant l’espuma que es forma amb una cullera de fusta.

Tapem els cigrons i els deixem bullir durant 2h. A foc lent si l’olla és normal o bé ¾ d’hora a foc mig-baix si l’olla és a pressió.

Rentem i tallem les verdures. No és necessari pelar la carbassa, si aquesta es fa bé, la pell hi quedarà molt bé.

Quan els cigrons ja hagin bullit, en una cassola o olla grossa amb tapa posem oli d’oliva en el fos i hi sofregim la ceba amb una mica de sal i el llorer uns minuts, fins que sigui transparent.

Afegim la carbassa i sofregim uns minuts més.

Afegim els cigrons amb el seu líquid de cocció i ho portem a ebullició. Quan arrenca el bull baixem una mica el foc, traiem una mica d’aigua de cocció a un bol i en ella hi diluïm el miso, reservant-lo.

Deixar que l’estofat bulli tapat a foc suau uns 15 minuts.

Baixem el foc al mínim i hi barregem el miso diluït, removent bé 1-2 minuts per activar-lo amb compte que no bulli (perdria les seves propietats)

Deixar reposar un mínim de 5 minuts i servir.

 

*Kombu (Laminaria japonica)

Alga que ajuda a eliminar tòxics intestinals. Degut a l’àcid glutàmic dona gust i estova la fibra dels altres vegetals.

Rica en iode, remineralitza pel seu alt contingut de calci i ferro.

S’utilitza per les llegums. 1 tros de 10 cm per 1 litre d’aigua (aprox.)

 

*Muji Miso:

Pasta obtinguda de la fermentació natural de la soja pura (Hatcho) o en combinació amb civada (Muji) i/o arròs  (Gemmai).

És bon alcalinitzant i depuratiu de la sang. Prevé l’arteriosclerosi.

Ha de consumir-se sense pasteuritzar ni bullir.

 

 

EL ACCIDENTE NUCLEAR DE FUKHUSIMA

El brutal terremoto que ha azotado Japón recientemente ha traído un corolario inesperado: Un accidente nuclear en la central de Fukushima en la isla principal de Japón y a 240 km al noreste de Tokio. Cuando se escriben estas notas (la situación cambia con tanta celeridad que lo que se escribe estará viejo cuando se lea) el reactor número 1 del complejo atómico (que consta de 6 grupos en funcionamiento y dos más en construcción) parece ser el más dañado. Aunque la reacción nuclear se detuvo como consecuencia del terremoto, el sistema de refrigeración del núcleo, cuya función es extraer el calor residual de la reacción nuclear, se ha visto severamente afectado.  El problema, aún ahora es ¿Cómo conseguir extraer el calor del núcleo del reactor para evitar que se funda completamente y libere una ingente cantidad  de radiactividad?.

Pero hay que aclarar que una buena cantidad de materiales radiactivos ya han sido liberados, y en el momento en que se escriben estas notas se ha publicado que hay tres personas hospitalizadas, que entre 70 y 160 están expuestos a niveles de radiación por encima de lo previsto y unas 200.000 personas, en un radio de 20 km han sido desalojadas de sus hogares.  Aunque la AIE de la energía ha calificado el suceso  como nivel 4 en su escala de sucesos nucleares, no es difícil adivinar que esta calificación será revisada al alza ya que el suceso es, en el momento presente, más grave que  el de la central nuclear de Three  Mile Island, Harrisburg (Pensilvania,  EE.UU) de 1979 que oficialmente tiene la calificación de nivel 5.

Hay un elemento de morbo adicional en nuestro país. La central accidentada es gemela de la planta de Santa María de Garoña (Burgos), la más antigua de las que aún funcionan en la península y sobre la pesa una orden de cierre decretada por el gobierno actual y que debe ser ejecutada por el que le suceda en las próximas elecciones. El líder de la oposición, hasta ahora, ha hecho gala de pretender la prolongación de la vida de la central nuclear. Ambas centrales son de agua en ebullición de patente General Electric  de potencia similar y de casi la misma antigüedad. Ambas se conectaron a la red eléctrica en 1971.

El origen de los problemas parece haber sido, tras la parada de la planta como consecuencia del movimiento sísmico, la pérdida del suministro eléctrico exterior con el que funciona el sistema de refrigeración de emergencia (el que extrae el calor residual del núcleo cuando se ha detenido la reacción nuclear). Para agravar las cosas se produjo una posterior pérdida del generador diesel  para alimentar eléctricamente dicho sistema, como consecuencia del Tsunami  que siguió al terremoto.  

Hay algunas preguntas que merecen respuesta. ¿Por qué de los 6 reactores del complejo el más severamente dañado es el grupo número 1? .Y otra no menos importante ¿A qué se debió la explosión que ha afectado a la contención exterior de la planta?.

Las respuestas a estas preguntas es, sorprendentemente, muy relevante para el futuro de la central nuclear de Garoña. Una de las muchas mentiras que se contó a la opinión pública europea tras el accidente de Chernobil, es que ese accidente no podría ocurrir aquí porque todas las centrales disponían de sistemas de contención que laminarían la fuga de material radiactivo que se produciría tras un accidente nuclear. Se hablaba de de que todas disponen de sólidos edificios de hormigón armado (contenciones secas) capaces de soportar el incremento de la presión y las posibles explosiones de origen químico que seguirían a  un accidente nuclear. Esto era evidentísimamente falso en Zorita (cerrada en 2006) ya que disponía de una cúpula de acero de apenas unos centímetros de espesor, y era también mentira en Fukushima y en Garoña porque disponen de un sistema de contención denominado Mark I que funciona por el mecanismo de relajación de presión.

En este sistema hay una doble contención. La primera es una envoltura hermética de acero (ver “Informe sobre las centrales nucleares españolas”de marzo de 1983 del CSN) dotada de una cámara de relajación de la presión que no es sino una vasija de acero llena hasta la mitad de agua. En el exterior hay una segunda contención de hormigón armado de 1 m de espesor. Esta segunda contención (que como se ha visto  no es una sólida contención de hormigón amado y que tampoco está dotada de una sólida cúpula semiesférica) es la que ha sido dañada (parece que definitivamente destruida) por una explosión que después trataremos de explicar.

Al contrario de lo que han dicho en muchas ocasiones los cínicos portavoces de la industria nuclear y del supuesto organismo de control (el CSN), la contención que funciona de forma eficaz no es la secundaria, ya destruida en el accidente, sino la primaria. En la página 64 del citado informe del CSN se puede leer que esta contención está diseñada para soportar presiones y temperaturas que resultarían de un fallo equivalente a una rotura circunferencial de la tubería principal de refrigeración y la consiguiente emisión de gases de la vasija del  núcleo. Estos gases son sobre todo vapor de agua, pero también isótopos volátiles y el hidrógeno que se forma en la propia reacción nuclear y además tras la reacción del metal que forma las vainas de combustible con agua al elevarse la temperatura del núcleo. Este hidrógeno es el problema.

La filosofía de relajación de la presión es que estos gases al burbujear forzosamente sobre el agua de la vasija de acero se enfrían (parte del vapor de agua vuelve a ser líquida) o se disuelven en agua. Este es el caso del yodo, uno de los radioisótopos más abundantes en los productos de fisión del uranio que presenta una notable solubilidad en agua. El problema es justamente el hidrógeno. Este gas ni se licua ni se disuelve y su proporción en la contención primaria aumenta. Es bien sabido que dicho gas produce, cuando se alcanzan ciertas proporciones, una reacción explosiva con el oxígeno del aire. Este parece ser el origen de la explosión que ha destruido la contención secundaria. La proporción hidrógeno/oxígeno ha resultado fatal. El oxígeno, poco presente en la contención primaria, está no obstante en el aire a presión reducida de la contención secundaria. El hidrógeno apareció en dicha contención por “venteo” de la contención interior para aliviar la presión en el interior de la misma.

No es difícil entender algunas de los fragmentos de noticias que se están produciendo. Se habla de aumento de la radiación exterior y esto se debe a los “venteos” de gases que arrastran materiales radiactivos del núcleo, sobre todo productos de fisión volátiles. Parecen coherentes las noticias que haban de niveles altos de Yodo y Cesio en el entorno. Y se ve con gran preocupación como continuar la  refrigeración del núcleo. Muy probablemente deberán producirse nuevos “venteos” de gases radiactivos para evitar que la sobrepresión sobre la contención primaria provoque una fuga masiva (como la de Chernobil)    de radioisótopos.  Es, sin lugar a dudas una decisión prudente ventear, pero  cada vez que se hace aumenta el impacto radiológico del accidente. Por eso lo de evacuar a 200.000 personas es una decisión valiente y acertada. Se ha primado su seguridad pese a la evidente alarma social que concita la medida.

Mientras escribo estas notas deseo fervientemente que los técnicos de Fikushima, que están sufriendo riesgos radiactivos por los que muy probablemente pagarán en el futuro, logren refrigerar la central nuclear. Es verdad que el tiempo corre a nuestro favor, que en el núcleo cada vez hay menos calor residual y que refrigerarlo debe ser cada vez más fácil…si la contención primaria no está demasiado dañada y si no surge un nuevo imprevisto.

Espero también firmemente que el suceso tenga la trascendencia que merece en nuestro país y que la central gemela de Fukushima, Garoña, cumpla el calendario de cierre establecido.  

Ladislao Martínez López

Cooperativa de consum ecològic a la Facultat de Biologia

Tens ganes de menjar productes ecològics, locals i de temporada? 

T'agradaria rebre les fruites i verdures sense més intermediaris que tu i els pagesos de Cal Rosset? 

Tens ganes de tenir una alimentació sana, conscient i respectuosa amb el medi ambient? 

Estàs en desacord amb el model de producció i distribució mercantil dominant?

Vols engegar un projecte d'autogestió obert a totes i tots? 

 

APUNTA'T AL GRUP DE CONSUM ECOLÒGIC DE LA FACULTAT DE BIOLOGIA!

 

Reunió informativa el proper dijous 17 de març al Jardinet de l'Om (si plogués ens reuniríem al Local d'Estudiants

 

Un grup de consum ecològic consisteix en l’organització de persones que aposten per l’autogestió amb l’objectiu de dur a terme un consum d'aliments més responsable i sostenible amb el medi ambient. Demostrant la insatisfacció amb el mercat de producció i distribució dominant actualment i fomentant una cultura alimentària que impliqui una major consciència del que mengem: què mengem i com ha estat cultivat? D'on ve?

Per aquest motiu neix la recerca de solucions col·lectives que donin resposta a valors com la solidaritat, la participació, la col·lectivitat, la consciència mediambiental, l’alimentació saludable, el comerç local, la comunicació, etc. Es realitza a través d’un intercanvi directe entre productors del Delta del Llobregat (Cal Rosset) i consumidors, amb garantia que els aliments no contenen productes químics en el seu cicle de producció i que no han estat modificats genèticament, és a dir, que el procés és el més natural i sostenible possible des del camp fins a la taula!
Per tal de reduir el cost ambiental del transport, fomentar la revitalització dels horts propers i aconseguir un major contacte, es busca la màxima proximitat amb un pagès local, i són els consumidors agrupats dins la ciutat qui s’encarreguen de la gestió i l’organització dels productes.
Si estàs interessada/t  en formar part del grup de consum de la Facultat de Biologia assisteix a la reunió informativa que se celebrarà el proper dijous 17 de març a les 14:00h al Jardinet de l'Om (si plogués ens reuniríem al local d'Estudiants)
 
“Cal Rosset el formem dos pagesos que volem viure de l’agricultura. Gaudim tant cultivant hortalisses ecològiques de qualitat com fent-les arribar fresques i gustoses als consumidors, mantenint una relació propera i solidària. En Joan és pagès de naixement i té l’experiència i en Ferran és un nou pagès que ha estudiat agricultura ecològica i participa en cooperatives de consum ecològic de Barcelona.” Cal Rosset
 
 

Interpretació del llibre "Petit tractat del decreixement serè" de Serge Latouche per Carles Riba

 
Per aquells que vulgueu introduir-vos al decreixement, us recomanem aquest article de Carles Riba Romeva.
Es tracta d'una interpretació/resum del llibre “Petit tractat del Decreixement serè”, de Serge Latouche, 2009

 C.Riba_S.Latouche

Conferència sobre el Peak Oil d'Antonio Turiel

El President de l'Oil Crash Observatory (OCO) i investigador del CSIC Antonio Turiel dóna una conferència demà a les 12 sobre el Peak Oil a la facultat de Física, Sala Eduard Fonserè. Hi esteu tots convidats.

 

L'Antonio Turiel intervindrà abans, de 9:30 a 10:00, al programa El Matí de Catalunya Ràdio.

 

Un cop celebrat el Fòrum Ambiental 2011...

Benvolguts i benvolgudes,

En primer lloc, cal fer un gran agraïment a tota aquella persona que ha fet possible el Fòrum Ambiental. Ponents, convidades, participants, organitzadores: Moltes gràcies!

En segon lloc, pengem les transparències de l'acte final, el document de recull de conclusions de la dinàmica participativa del 3 de març.

TRANSPARÈNCIES DE L'ACTE FINAL

MANIFEST DE L'ACTE I RECULL DE CONCLUSIONS (subjecte a canvis)

 

 

En tercer lloc, pengem a continuació les presentacions pdf que els ponents van utilitzar en les jornades, a disposició dels alumnes i assistents sota la premisa de fer-ne un ús responsable i respectuós respecte als drets d'autor:

Impacte. Jaume Terrades (Catedràtic d'Ecologia UAB).
[Descarrega part 1] [Descarrega part 2]

Activitat econòmica i pressions ambientals. Jordi Roca (Catedràtic d'Economia Ecològica UB).

Població. Antonio López-Gay (Centre d'Estudis Demogràfics - UAB).

Consum i Societat. Arcadi Oliveres (Professor d'Economia Aplicada UAB).

Tecnologia. Andri Werner (Grup de Recerca STH - UPC).

Conclusions i propostes. Salvador Pueyo (Ecòleg teòric. Xarxa pel Decreixement).

 

 

Fòrum Ambiental 2011: Creixement infinit en un món finit? Una proposta de metamorfosi: EL DECREIXEMENT

Desde l'Skamot Verd estem encantats de prensentar-vos el VIII Fòrum Ambiental, titulat:

"Creixement infinit en un món finit?
Una proposta de metamorfosi:
EL DECREIXEMENT
".


Enguany el Fòrum Ambiental és molt complet i particular en quant a la seva estructura. Es celebrarà els dies 1, 2 i 3 de Març amb els següents continguts:

  • 1 de Març: Passi del documental "COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR". 15:30h - Aula de Graus, Biologia. [descarregar cartell documental]
    Es tracta d'un film dirigit per Cosima Dannoritzer que tracta sobre la història de l'obsolescència programada dins dels productes més quotidians que consumim. Acabada la projecció hi haurà un col·loqui en el que participarà la directora i la resta d'assistents.

  • 2 de Març: "CREIXEMENT INFINIT EN UN MÓN FINIT?". 9:00h - 17:30h - Aula Magna, Biologia. [descarregar cartell general]
    Una jornada de conferències que permetrà exposar la situació actual en els aspectes ecològic, econòmic, demogràfic i social. El programa resumit és el següent:
    • Presentació.
    • Impacte. Jaume Terrades (Catedràtic d'Ecologia UAB).
    • Activitat econòmica i pressions ambientals. Jordi Roca (Catedràtic d'Economia Ecològica UB).
    • Població. Anna Cabré i Antonio López-Gay (Centre d'Estudis Demogràfics - UAB).
    • Consum i Societat. Arcadi Oliveres (Professor d'Economia Aplicada UAB).
    • Tecnologia. Andri Werner (Grup de Recerca STH - UPC).
    • Conclusions i propostes. Salvador Pueyo (Ecòleg teòric. Xarxa pel Decreixement).
      *La jornada tindrà pausa per esmorzar i per dinar, al qual estan convidats tots els participants.

  • 3 de Març: "UNA PROPOSTA DE METAMORFOSI: EL DECREIXEMENT". 9:00h - 14:30h - Aula Magna, Biologia. [descarregar cartell dinàmica]
    Es realitzarà una dinàmica participativa on els participants, dividits en grups reduïts, treballaran un dels 11 temes seleccionats. Un expert i un dinamitzador acompanyaran a cada grup amb la finalitat de que sorgeixin de cadascún d'ells propostes i solucions a les problemàtiques ecològiques, econòmiques, demogràfiques i socials exposades els dies anteriors. Aquestes propostes es posaran en comú entre tots els grups en assemblees plenàries. És necessària la inscripció prèvia en els grups de treball, és important que els participants en siguin conscients per tal de realitzar les inscripcions a temps. Cal saber també que els grups són de places limitades.
    Els temes, anomenats de manera resumida pel seu títol són: [descarregar llista de temes amb breu explicació]

 

Us esperem, a tots vosaltres. Us convidem a escoltar amb ment oberta, crítica i creativa. Us animem a participar activament, a fer part d'aquestes jornades i a seguir amb allò que el vostre cor demana que feu en aquesta vida, ja que si ho feu sereu imparables!

 

L'assistència al Fòrum Ambiental 2011 i la realització d'un qüestionari sobre els temes tractats serà reconegut amb 2 CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ UB (llicenciatura).

Contacte (dubtes i consultes): skamotverd@gmail.com

 

Amb la col·laboració de:

Research & Degrowth
Entesa pel Decreixement
Universitat de Barcelona

 

Passi del Documental "COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR" i posterior col·loqui.

Desde l'Skamot Verd ens plau presentar el passi del documental "Comprar, Llençar, Comprar". El film de Cosima Dannoritzer explica de forma breu, amena i àcida la crua història de l'obsolescència programada.

Cosima Dannoritzer, directora del documental, ens acompanyarà per tal de que poguem realitzar un col·loqui amb ella i la resta d'assistents en acabar la projecció.

La sessió serà el dimarts 1 de Març, a les 15:30h a l'aula de Graus de la Facultat de Biologia i obrirà les jornades del Fòrum Ambiental 2011 titulat:

Creixement infinit en un món finit?

Una proposta de metamorfosi:

EL DECREIXEMENT

 

Fer click per descarregar el cartell

 

Conferència i debat sobre la Cimera de Nagoya 2010

El dijous 24 de febrer es celebrarà una conferència i posterior debat sobre els temes tractats a la Cimera de Nagoya a càrrec de'n Jaume Grau, biòleg integrant d'Ecologistes en Acció i assistent a la cimera.

 

Dia: 24 de febrer
Hora: 12:30h
Aula de Graus, Facultat de Biologia

Cartell Biodiversitat Nagoya

Fer click per descarregar el cartell

 

RUMBO A GAZA - Projecció del documental "TO SHOOT AN ELEPHANT" i col·loqui amb Mohammad Rujailah

To Shoot an Elephant és un relat sobre un testimoni presencial a la Franja de Gaza. El 27 de desembre de 2008, la Operació Plom Fos va estar disparant elefants durant 21 dies.

Imatges urgents, insomnes, esgarrifants i brutes dels únics estrangers que van decidir i aconseguir romandre, empotrats a les ambulàncies de la Franja de Gaza, al costat de la població civil palestina.

Passi del documental To Shoot an Elephant

Sala de Graus. Facultat de Física (UB)

17 de Febrer. Dia de Solidaritat Universitària amb Palestina.

Hora: 11:00h

Cartell To shoot an Elephant

 Fer click per descarregar el cartell

 

Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc